Aside

L’engany de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge”. Els objectius reals d’aquestes dues empreses però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu.

Per llei, tots els envasos han de pagar una quota  de menys d’un cèntim per tal de fer un prepagament del transport del residu i del cost del seu reciclatge. Els envasos pels quals s’ha efectuat aquest pagament, contenen el característic un punt verd (vegeu imatge adjuntada a aquest article). Així, una llauna, una bossa de patates o una ampolla de lleixiu, contenen aquest punt verd, mentre que no passa el mateix amb una paella, un got de vidre o una bombeta. Els ajuntaments són els responsables de recollir tots els residus a reciclar i portar-los a la planta corresponent, gestió per la qual es veuen recompensats per una quantitat dinerària en funció de les tones que entreguen. Aquesta aportació als ajuntaments és, teòricament, una porció dels cèntims que l’empresa envasadora ha hagut de pagar per la gestió del residu.Image

Hi ha molts residus però, que sense ser envasos i, per tant, sense haver hagut de pagar per avançat la gestió del residu per llei (sense dret a incloure el punt verd), són 100% reciclables, pel simple fet que estan fets amb els mateixos materials que els que contenen els envasos: gots de vidre, olles, plàstics, bombetes (sense gasos)… Tots aquests residus que acabem de citar, poden doncs, anar al contenidor corresponent: groc en el cas de plàstics o metalls i verd en el cas de vidres.

L’objectiu de la campanya d’ Ecoembes i Ecovidrio, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Residus, és que tots aquests residus, tot i ser 100% reciclables, es tirin al contenidor gris i no es reciclin. La raó és senzilla: no han pagat pel seu transport a la planta de tractament ni pel seu reciclatge (no contenen el punt verd). Si es tiren al contenidor corresponent, son traslladats a les plantes de reciclatge i són comptabilitzats com a Kg vàlids per calcular l’import a pagar als ajuntaments pel seu trasllat. Com que són reciclables, i es barregen amb els envasos, la planta de reciclatge es veu obligada a reciclar-los. El problema és que el fabricant d’aquests gots, paelles, bombetes, plàstics varis, que no son considerats envasos, no han pagat. Per aquesta raó  Ecoembes i Ecovidrio han decidit tirar pel dret i “educar” a la població per tal que tirem aquests residus al contenidor gris i vagin a parar als abocadors en lloc de ser reciclats. Es tracta doncs, d’una qüestió econòmica com veieu, no gaire en la línia de fomentar el reciclatge sinó ben el contrari.

Advertisements

20 thoughts on “L’engany de “On vas envàs”

  1. Segons he entès, si fem cas de l'”envasonvas”, l’ajuntament cobrarà per recollir material reciclable no pagat prèviament. Quin mal hi ha? Millor que els ajuntaments tinguin un benefici que no que una empresa privada es beneficii del que paguen unes altres. No?

    • Trek em sembla que no ho has entés. Els ajuntaments cobren d’Ecoembes pel material que hi ha als contenidors de reciclatge i aquests diners ecoembes els rep de les empreses embasadores. Quan tu tires plàstic al groc però no és un envàs ecoembes paga a l’ajuntament pel seu pes però anteriorment no n’ha rebut cap paga de les empreses fabricants ja que aquestes no paguen per posar plàstic al mercat.

  2. Molt interessant l’article! Tot i això hi ha alguna incorrecció, ja que no tot el vidre pot tirar-se al contenidor verd. Els gots i “vidres fets per durar” (en realitat, “cristalls”) contenen plom, mentre que el vidre d’envasos no; si es tiren els gots al contenidor es contamina la resta del vidre i se’n dificulta el reciclatge. Si cerques una mica per internet pots trobar informació (ex. http://twenergy.com/reciclaje/vidrio-o-cristal-consejos-para-diferenciarlos-y-reciclar-357 ).

  3. Perdona per la tosquetat, però no acabo d’entendre el raonament que s’exposa en aquest article.

    Entenc que les empreses recicladores només es vulguin fer càrrec dels residus que han pagat les taxes, ho trobo lògic -corretgeix-me si no ho és-. En canvi no entenc els interessos que té l’agència catalana de residus per no reciclar el major volum de residus possible. Hi ha alguna cosa que no quadra…Perquè col·laboren amb Ecoembes i Ecovidrio en aquesta campanya en comptes de (per exemple) apuntar a vies penalitzadores per aquells embalatges que no estan sotmesos a taxes?

    Gràcies per la informació!

    • Suposo que a l’ACR ja els va bé col·laborar amb aquestes empreses (les de reciclatge i les envasadores) perquè així paguen la festa. I ja no vull especular res sobre si és per a afavorir amiguets…

  4. Una bombeta al contenidor de vidre? Em sembla que t’equivoques. No dubto que les empreses només busquin un objectiu econòmic; de la mateixa manera que no dubto en que hi ha clans familiars polítics relacionats amb la gestió de residus.
    La campanya no diu que si no es pot reciclar ho llencis al gris; si tens dubtes..a la deixalleria.
    La gestió de residus està mal gestionada i hauria de ser obligatòria i fiscalitzada; sense beneficis per als qui reciclen, si no sancions per qui no ho faci.

    • A l’anunci de la Televisió no és diu res de res de les més de 330 deixalleries que hi ha a Catalunya. En l’anunci format premsa escrita, per exemple es diu que la galleda de plàstic només pot anar al contenidor de rebuig. En canvi al web si que ho diu… Bé, una campanya una mica partidària dels interessos d’Ecoembes i Ecovidrio i al mateix temps ha generat massa confusió. Ara bé, a mi el format i les actrius de l’anunci el trobo molt bo!

  5. Hola, està molt bé l’article, però hi ha algunes coses q m’agradaria puntualitzar.
    Sóc llicenciada en ciències ambientals i he estat treballant 2 anys com a caracteritzadora en plantes de selecció d’envasos. Més que res ens encarregàvem d’avaluar la qualitat dels residus (contenidor groc) que portaven els diferents ajuntaments. És totalment cert això que dius que si un producte no té punt verd es considera “impropi” i penalitza l’ajuntament (si la mitja de caracteritzacions al llarg de l’any l’ajuntament superava un 25% d’impropis, era penalitzat per ecoembes i l’any següent no rebia subvenció (o part d’ella) per la recollida selectiva). D’altra banda, a les plantes ensenyen a la gent (els triadors) ja a no seleccionar com a bo els materials sense punt, així que joguines, paelles, etc… ja a la planta les seleccionen pq vagin a abocador. Fa molta pena la veritat pq són totalment reciclables. A més que és tot política, burocràcia i pantomima! Ecoembes…. entitat sense ànim de lucre! Jaaa…! Així es defineixen ells…
    Perdona el rollo que t’he fotut!

    • Merci per la informació Bet. La meva pregunta que em volta pel cap i em dona la sensació que encara és pitjor és la següent: Un cop el plàstic és reciclat ecoembes no n’obté uns beneficis al vendre’l com a materia prima a les empreses de plàstic?????????

  6. Amb la rapidesa amb què funcionen les cintes transportadores dels residus de la zona de triatge, com s’ho fan per a distingir el punt verd d’un envàs que habitualment està aixafat?

    I, per tal de boicotejar aquest lobby, què hem de fer a l’hora de reciclar? Llençar qualsevol cosa als contenidors? Enganxar un punt verd fals a les peces de plàstic?

    • Hi ha coses sí que porten a confusió, però coses conegudes per tothom com joguines (totes), mobiliari de plàstic, paelles, etc… ja se sap que no contenen el punt verd, més que res pq no són envàs, i avui en dia no hi ha cap taxa pq puguin pagar aquests productes per ser reciclats encara que no siguin envasos. Així que tot i que les cintes vagin ràpid els triadors tene fàcil el fet de separar aquests tipus de productes. Et faries creus de les tones i tones de rebuig que surten de les plantes d’envasos on hi ha materials totalment reciclables.

  7. Estic totalment d’acord amb l’article. Els materials que no paguen el punt verd (la normativa només obliga als envasos) es queden sense el dret a dormir al contenidor i sense poder ser gestionats mitjançant una planta de triatge d’envasos lleugers o planta de reciclatge de vidre. Així doncs necessitem un Sistema Integrat de Gestió català que incorpori a més a més dels envasos altres productes recuperables mitjançant els contenidors de recollida selectiva municipal.

  8. El comentari que fa la Bet te força fonament i aquesta política de lucre i penalitzacions no crec que sigui la més adequada.
    Felicitats als qui han dubtat de la “bondat” de la campanya de “Les tres folles” i han desvetllat l’autèntica finalitat de la campanya. De totes maneres, a casa (El Masnou) ho tinc molt fotut per separar ja que els contenidors de colors són una hora lluny i només separem la fracció orgànica.
    Si les deixalles no es reciclen com cal encara, no crec que sigui tant culpa dels ciutadans com de la carència, encara, de processos de separació prou rentables. Per segons quina mena de dexalles veig que hi ha bofetades, a segons quins paisos, per recuperar-les; per la mena de materials que contenen.

    • Molt d’acord amb aquest comentari! L’ABC de la lògica sostenibilista diu que el primer esforç ha de ser el de reduir, en aquest cas la demanda d’envasos nous.
      Això disminuiria l’us de matèries primes (petroli, plom, alumini), els processos d’elaboració d’aquests envasos, així com la necessitat de reciclar-los o en el pitjor dels casos la incineració.
      Perquè ha de gastar diners l’administració en processos de reciclatge i incineració, en comptes d’aplicar taxes més altes a envasos i embolcalls d’un sol ús i bonificar els envasos retornables?

    • Efectivament: al contenidor de vidre NO hi haurien d’anar envasos de begudes. A molts països (vist recentment a Croàcia) torna a funcionar lo de l’envas retornable i reutilitzable: aquesta és la millor gestió ambiental dels envasos de vidre. El repartidor entrega ampolles plenes i recull les buides. El cost de l’espai, transport i neteja dels envasos buits pot estar compensat sobradament per l’estalvi de l’energia necessària per transportar-lo en forma de residu i sobretot de fondre el vidre per recuperar-lo i tornar a fabricar l’envàs. El millor pot ser no generar residus. Algú té dades sobre aquesta alternativa pel vidre?

  9. Les bombetes no són totalment reciclables, s’ha les ha de tractar i no es pot fer la la mateixa manera que els envasos lleugers, que són els que van al groc.

    Nosaltres a Osona no tenim contenidor groc, sino queen tenim un de blau i groc on hi tirem tan el plàstic com el paper i despres va a parar a la planta de triatge on es separa tot.
    En aquasta pàgina de la generalitat es pot veure.

    http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.4a40a17f728ca20e624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=2a44b6ecd62d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2a44b6ecd62d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    I en auqesta altra pàgina explica com es tracten les bombetes. I és evident que no és el mateix que li fan a un envas lleuger.

    http://www.blipvert.es/cat/bombetes-baix-consum.php

    Ecoembes i ecovidrio, paguen nomes pels envasos que van a parar al contenidor de reciclatge, no es fan carrec de tots ens envasos que la gent tira la rebuig i que van a parar directement a l’abocador, on ho enterren i ens en oblidem per sempre. O sigui que aquestes empreses paguen molt menys del que elshi tocaria per la quantitat de residus que generen.

  10. Aquest article no està fonamentat sobre cap mena d’evidència. Qualsevol qui conegui una mica el procés de reciclat del plàstic, sap que aquest no pot ser reciclat contínuament. Normalment, quan un plàstic deixa de ser un envàs, ja ha arribat a la fi de la cadena de reciclatge i ha de ser portat a l’abocador. Dona igual la forma que tingui el plàstic i l’aparent qualitat d’aquest. Un cop deixa de ser envàs, és perquè ja no te prou qualitat per ser reciclat altre cop. De fet, els únics plàstics que poden contenir productes alimentaris o begudes, són els d’origen. Molts pocs plàstics reciclats poden tornar a contenir menjar, alguns sí, però molt pocs. El cicle del plàstic reciclat és de 3 o 3 vides. Pot arribar a les 6 vides si és d’altíssima qualitat, però no es fa gairebé mai perquè els costos d’origen són grans (s’han d’afegir additius per millorar la qualitat). No sé si m’he explicat bé. En qualsevol cas, si us informeu una mica, en comptes de buscar la mà del diable, segur que arribareu a bon port.

  11. …trobo que hi ha molt camí per recòrrer encara. en alguns docus he vist com hi ha empreses a altres països que utilitzen aquest plàstic de menys qualitat per fer mobiliari urbà. És evident que hi ha d’haver triatge desde casa, i després un de més fi fet a les plantes de tractament. Lamento que, tal com diu la Bet, hi hagi tantíssimes tones de plàstic que vagin a parar a l’abocador.
    Per una altra banda, quan a la identificació del vidre i el cristall, segur que ja hi ha tecnologia que separa automàticament el material detectant composició. Hi ha un fet que m’extranya, i és que sovint es trenquen les ampolles al llençar-les al contenidor verd… Llavors que passa amb aquestes ampolles o pots? I si el pot no porta etiqueta, és descartat també???

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s